Quines són les principals amenaces per a les nostres tortugues?

Per a finalitzar el nostre bloc ens agradaria acabar parlant d’un fet preocupant que succeeix a la nostre terra i que afecta als éssers vius que estem observant.

Aquest fet preocupant consisteix en les principals amenaces que l’assetgen i que poden arribar a provocar la seva extinció.

En primer lloc, trobem els incendis forestals. Com bé sabem, els boscos on acostuma a viure la tortuga mediterrània es caracteritzen per a ser molt rics en vegetació. Aquest fet, augmenta la possibilitat que en el cas que hi hagi un incendi el bosc cremés amb molta intensitat fent inevitable la seva mort.

En segon lloc, l’acció humana. La necessitat humana d’expandir-se i no parar de construir, a influït en la vida de les tortugues. Moltes de les carreteres i autopistes construïdes en el nostre territori estan al vell mig d’una muntanya i, per tant, envoltada de boscos. Malauradament, degut aquesta construcció de carrils per automòbils s’ha produït una desgràcia, moltes tortugues han estat atropellades pels cotxe que circulaven per aquests carrils. Fet que també succeeix quan es troben camps agrícoles prop de boscos on habiten aquests éssers.

En tercer lloc, la depredació d’animals salvatges. És el cas del porc senglar. Aquest animal acostuma a depredar cap a les postes de sol i el seu principal objectiu són els nounats i les més petites de les tortugues mediterrànies.

És per aquestes raons per les quals s’han creat centres de recuperació de la tortuga mediterrània a Catalunya.

Un d’ells és el  Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (C.R.A.R.C.), Aquest centre pretén portar a terme tres activitats específiques: 

- L'educació ambiental.

- Promoure la recerca científica.

- Rehabilitació de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural.

L’altre és el  Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera. (C.R.T.). El centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera es dedica a les següents tasques:

- Cria en captivitat de la tortuga mediterrània.

- Cria en captivitat de les altres dues espècies pròpies de Catalunya: La tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) reforçant les poblacions en alguns indrets.

- Acollida de tortugues exòtiques: Degut a la venda de moltes  espècies provinents d’Amèrica, Àfrica o Àsia fa que molts particulars se’n vulguin desfer al cap de poc temps.

- Estudis científics.

- Educació ambiental i pedagogia.

Amb l’ajuda d’aquests centres s’intenta conservar l’espècie evitant la tan temible extinció. Però, cal que tota la societat en prengui consciència per tal de no deixar desaparèixer una espècia tant curiosa i especial  que habita en el nostre territori.

Referències:

http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/152082/PFC_Testudo.pdf?sequence=1

Com és una tortuga per dins?

Una vegada ja donada la resposta a les nostres preguntes anteriors, ens vam començar a interessar per aquells aspectes no observables dels nostres éssers vius.

En aquesta entrada volem saber com són les tortugues per dins.

Aleshores, vam començar a debatre com creiem que eren les tortugues per dins. Primer de tot, vam aclarir que la tortuga és una animal vertebrat, per tant, ha de tenir un esquelet. Però, el que no sabem del cert és si aquest esquelet és interior o exterior, ja que la principal característica de les tortugues és la seva closca i potser és el seu esquelet.

Seguidament, vam acordar que com tota la resta d’ésser vius, és un animal que s’alimenta, respira, expulsa els residus, es reprodueix... Per tant, vam considerar que les tortugues deuen tenir una estructura interna semblant a la nostra, és a dir, amb un aparell digestiu, respiratori, excretor, reproductor i circulatori.

Però, com no ho sabem del cert hem decidit buscar informació.

Primer de tot, hem volgut esbrinar quina és l’estructura òssia d’una tortuga, per tal d'aclarir els nostres dubtes de si la closca és l’esquelet o si en té un intern. Gràcies a la informació trobada hem pogut saber que la tortuga té un esquelet intern, més aviat, la seva estructura òssia és exactament igual a la nostra (com es pot veure en la següent imatge).

Ara bé, i la closca? Quina és la seva funció principal? Ja sabem que la closca els serveix per protegir-se de l’exterior, però quines altres funcions té?

Primerament, cal saber que no es diu closca sinó cuirassa, ja que aquesta no està formada tan sols per una sola capa sinó per tres.

1. La externa queratinosa d’origen dèrmic, transformada en una capsa de plaques queratinoses, com ara les ungles, encara que, algunes estan transformades en pell suau .

2. Capa dèrmica bascular.

3. La interna formada per una adaptació de les costelles.

També hem esbrinat que la closca de la tortuga s’enganxa al cos d’aquesta per mitjà d’una soldadura que tenen a la part central de la columna vertebral i la part interior està estructurada per plaques òssies que deriven de les costelles.

Pel que fa a les funcions de la closca hem descobert que principalment els serveix per defensar-se  i camuflar-se dels seus depredadors.  

Un cop aclarida la seva estructura òssia i la closca seguirem amb la nostra investigació de l’estructura interna dels òrgans, esbrinarem si, com també amb els ossos, la tortuga també és semblant a la nostra pel que fa als òrgans.

En la següent imatge es pot veure perfectament com la tortuga té la mateixa estructura que nosaltres: boca, esòfag, tràquea, pulmons, intestins, anus, fetge... Per tant, no estàvem tan mal encaminades. 

Referències

Estructura òssia: http://www.infovisual.info/02/021_es.html

Closca: http://albertrabado.wordpress.com/apunts-danatomia/

Closca i funcions: http://esserviu.blogspot.com.es/2011/11/perque-tenen-cuirassa-les-tortugues.html

Anatomia interna: http://www.infovisual.info/02/020_es.html

Què passa durant la hibernació?

En l'època que estem les nostres tortugues ja estan hibernant. Ho sabem perquè no les trobem i perquè en la documentació prèvia que vam fer ja ens explicava que aquests animals hibernant. Ara bé, reflexionant sobre aquest aspecte ens han sorgit molts interrogants com:

- Quins mesos hibernen?

- Quant de temps?

- On s'amaguen?

- Podríem crear-los un lloc per a hibernar?

- Podríem evitar que hibernés?

- Què passa si les toquem quan estan hibernant?

Després d'un procés de documentació mitjançant la xarxa hem pogut respondre totes les qüestions plantejades: Les tortugues Mediterrànies, com la majoria dels rèptils, hibernen a la tardor en funció de la baixada de temperatures. Abans però, s'estan unes setmanes (fins a 20 dies) sense menjar per poder buidar completament l'intestí de restes de menjar. Al llarg d'aquest període es van tornant més apàtics i, al novembre o desembre, segons la latitud, comencen a enterrar-se o refugiar-se en llocs protegits: cauen en un estat d'hibernació. Es diu que les tortugues se solen despertar al mes de març, quan les temperatures es tornen més càlides, així que hibernen un total de 4 ó 5 mesos.

En estat natural, les tortugues s'enterren a entre deu i vint centímetres de profunditat. La temperatura ideal per la hibernació és de 5 °C. Temperatures inferiors a 2 °C provoquen danys cerebrals o la mort, mentre que si són superiors a 10 °C porten la tortuga a un estat de subhibernació, estat perillós ja que l'animal consumeix més ràpidament les reserves de greix que li han de durar tot l'hivern. La hibernació és una fase metabòlica vital per aquesta espècie, i l'única cosa que la pot impedir és una malaltia o una altra circumstància debilitant.

En el cas que tinguéssim les tortugues dins d'un espai interior (com podria ser l'aula d'una escola) hauríem de poder-los proporcionar un lloc per a fer la seva hibernació. Ara bé, seria possible crear-los un lloc artificial per a hivernar? La informació de pàgines web i de fòrums que hem trobat ens han dit que si però que mantenir les condicions necessàries és una tasca difícil.

La principal causa de mort en el cas d'exemplars que han d'hibernar en espais interiors preparats per criadors afeccionats és la temperatura, o bé és massa alta per permetre la hibernació o bé és massa baixa perquè l'animal es continuï alimentant. Veient això, ens ha fet posar a prova la nostra tortuga i ens hem plantejat una altra qüestió: podríem evitar que hivernés?

En una situació així, si es vol mantenir l'animal actiu, caldria col·locar-lo dins un terrari escalfat amb un punt d'escalfor a 28 °C i un punt fresc i ombrejat a 18 °C, amb un substrat d'uns cinc centímetres de profunditat compost d'un 40% de torba oligotròfica[1], un 40% d'humus[2] (sense fertilitzants ni pesticides) i un 20% de terra de riu. També és essencial que hi hagi una làmpada de rajos ultraviolats especial per rèptils, necessària per la síntesi de vitamina D, essencial per fixar el calç.

Amb tota aquesta informació hem pogut deduir la darrera pregunta que ens quedava per resoldre: Què passa si les toquem o les molestem quan estan hibernant? Resultaria perillós perquè podríem alterar les condicions tan òptimes que necessiten per sobreviure en tot aquest procés.

----------------------------------------------------------------

Vocabulari:

[1]

Torba: Tipus d'humus d'estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes. Torba oligotròfica: de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes.

[2]

Humus: Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d'humificació. Els tipus d'humus principals són el mor, el moder i el mull, creats en condicions d'aerobiosi, i l'anmoor i la torba, formats en condicions anaeròbiques.

Bibliografia:

Viquipèdia--> Tortuga Mediterrània

Wordpress--> Hibernació

Tiendanimal.es--> Guía para la hibernación de las tortugas

Eleminds--> Amics dels animals: la hibernació de les tortugues

Diariovasco.com--> ¿Tiene que hibernar mi tortuga?

El seu hàbitat

Un dels aspectes que creiem que és molt important a l’hora d’estudiar aquests animals és en quin hàbitat viuen.

Buscant informació, vam saber que les tortugues mediterrànies acostumen a viure en climes mediterranis, com bé ens diu el seu nom.

La tortuga mediterrània fou probablement introduïda a la Península Itàlica pels humans del neolític, i des de l'antiguitat ha estat capturada i criada com a aliment, eina o animal de companyia.

Si ens centrem en les tortugues que estem observant, veiem que viuen en un pati on tenen el seu espai.

Si aquestes tortugues visquessin en un terrari, hauríem de tenir en compte diferents aspectes: 
Primer de tot, el terrari hauria de ser suficientment gran perquè les tortugues puguessin desplaçar-se còmodament. El terra hauria de ser de partícules no molt petites ja que sinó se les podrien  menjar. En un terrari és molt important cuidar la temperatura, la llum i l’ambient d’aquest. Es recomana que es posi prop d’una finestra on doni el sol directe (o bé làmpades especials i fonts de calor). També hem de tenir en compte que ha d’haver un lloc segur on puguin hivernar durant tot l’ hivern.

I No ha de faltar mai un recipient amb aigua freda.

El fet de que visquin en un jardí fa que no siguin necessaris totes les cures que hem esmentat anteriorment, ja que elles soles ja s’espavilen per buscar un lloc on toqui el sol, hivernar, menjar el que troben pel camí... i fan lentes i llargues caminades durant el dia.

Aquestes últimes visites i observacions que hem anat fent se'ns estan complicant una mica més ja que ens està costant més trobar les torugues al pati. La raó bàsica és que ja han trobat el seu racó per poder hibernar.

Hem perdut una!

A la segona observació que vam dur a terme ens vam endur una gran decepció. Una de les tortuguetes petites no la vam trobar.

Mentre intentàvem buscar-la pels racons on la vam trobar l’anterior vegada vam anar realitzant una sèrie de preguntes:

-On pot estar?

-S'ha mort?

-Se la menjat un gat?

-Potser està hivernant i no la trobem

-La troben a faltar les altres?

Aquest és el lloc on hem trobat sempre aquesta tortuga, sota les branques d’aquesta planta:

Després d’estar una bona estona buscant-la vam pensar que o se l’havia menjat algun dels gats que acostumen a rondar pel pati o que ja estava hivernant. Però com tampoc sabem ben bé a on es posen per hivernar no sabíem si era millor buscar per la terra de la jardinera on acostumava a estar o sota la palla. A sota la palla no la vam trobar i vam intentar remoure per la sorra i tampoc la vam trobar. Per tant, vam arribar a la conclusió que un gat se l’havia menjat.